Facultat de Farmàcia de Barcelona

Nivell d’intervenció: Concurs d’idees.
Promotor: UB Universitat de Barcelona.
Localitat: Barcelona
Any projecte: 2007
Superfície total construïda: 59.169,10 m²
Pressupost: 79.580.108,83 €
Altres tècnics:

• Col·laboració amb *
• AT3, arquitectes tècnics, consultoría pressupost.
• Miquel Àngel Sala, arquitecte, consultoría d’estructures.
• Grupo JG ingenieros consultores, consultoría d’instal.lacions.
• Societat Orgánica, consultoría edificació sostenible.

Publicacions:

• AREES RESIDENCIALS UNIVERSITARIES. Conselleria de Rehabilitació Urbana i Habitatge. Ajuntament de A Coruña. A Coruña, 2010.

Premis: Concurs, 2on Classificat.

Aquest nou equipament significa la posada en marxa d’un centre docent i de recerca emmarcat tant en els reptes que l’Espai Europeu d’Educació assenyala, com en la imprescindible tasca d’impulsar la investigació, l’experimentació i la cooperació amb el món empresarial.

Aquesta proposta estructura un cos edificatori principal d’aparença cúbica, al voltant d’un gran espai obert a manera de pati. Aquest buit en alçada es perllonga en horitzontal en el nivell de l’accés. Es crea d’aquesta manera un espai d’acollida exterior, com un gran porxo cobert, que facilita la continuïtat del vestíbul amb la futura plaça central universitària situada al costat est, i també, amb l’espai de jardí situat a l’oest i limitat pel volum de la futura residència d’estudiants. Aquí es produeix una “diagonalització” de l’illa en sentit nord-sud incorporant per tant un traçat de circulació alternatiu als recomanats pel pla urbanístic ampliant les opcions d’ús i connexió amb els punts de transport públic propers al solar. Així s’aconsegueix que la facultat sigui lloc de pas i d’estada i es disminueix l’escala de la intervenció guanyant una major transparència, permeabilitat i relació urbana amb el campus.

Una estratègia volumètrica de plens i buits a l’interior del conjunt, amb la incorporació de blocs longitudinals en el sentit est-oest, permet la consecució d’espais diferenciats voltant del pati principal. L’àrea docent se situa en aquests cossos. S’obté d’aquesta forma una fragmentació global del volum principal i el pati adquireix diferents plataformes d’ús i relació amb l’interior de tot el conjunt.

Tot l’edifici és entès com un organisme global. La façana de l’edifici és per tant una envolvent que acull les dades fonamentals del lloc a manera de captador d’energia que cal distribuir i acomodar. Les façanes tracten de convertir l’energia incident en imatge mitjançant un particular mapa energètic. A la composició tradicional cal afegir doncs un sentit de multiplicació, d’identitat pròpia que li confereixen imatges pixelades sorgides de l’anàlisi i les especificacions del lloc. El tractament superficial és per tant el resultat d’un procés.